Júpiter – Iuppiter

En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí) és el Déu suprem del cel, cap del panteó i Déu del llamp.

L’element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l’àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.

Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’inframón.

Pel que fa al Planeta es el més gran des sistema solar li va faltar una mica de massa per convertir-se en un Sol, de ser aixi ara el nostre sistema solar tindria dos sols.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra)

És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l’hemisferi sud.

Anuncis

Suspès en trigonometria

DSC00040_resize2

Fa molt temps que vull fer una foto amb la Lluna al mig de l’enforcadura del Pedraforca. Just el dia abans de la revetlla de Sant Joan, com si fos una premonició, vaig trobar un software que dibuixava sobre un mapa la línea visual per on es ponia el nostre satèl·lit. Això facilitava les coses!!! Vaig aplicar els càlculs… i, oh, sorpresa: durant la nit de Sant Joan, per la revetlla, la Lluna s’amagava just per aquell indret. Vaig proposar als de casa de passar la revetlla als peus de Pedraforca i em van mirar amb cara rara, molt rara, però van  contestar: ‘Aaaah, farem una cosa diferent’ (jo crec que volien dir friki).

Però hi va haver un petit error en els càlculs i la lluna es pondre per la falda de la muntanya. Sort que Venus i Júpiter es van passejar per sobre l’enforcadura per oferir-nos aquesta foto… i una revetlla “DIFERENT”.

Júpiter, l’estrella fracassada

2015-04-25-23-12-22a

Júpiter és una estrella fracassada que, no va aconseguir brillar amb llum pròpia, es va convertir en un planeta 1000 vegades més gran que la Terra.

És una gran bola de gas, on no hi ha ni muntanyes ni volcans ni rius. Tot el que veiem a Júpiter flota en el cel. Bàsicament està format per hidrogen i heli, com el Sol, tot i que a l’interior hi podria haver un petit nucli de ferro i altres metalls pesants.

Si Júpiter hagués aconseguit unes 10 o 12 vegades més de massa, s’hi haurien pogut generar reaccions nuclears com les del Sol, hauria pogut convertir-se en una estrella i ara tindríem un sistema solar binari i, és clar, les nits serien menys freqüents.

Júpiter amb les seves llunes

jupiter

La meva primera fotografia astronòmica, Júpiter i les seves 4 llunes Ganímedes, Europa, Ió i Cal·listo.

És una fotografia molt precària però n’estic molt orgullós. Va ser la primera després de molts intents fallits on tot el que sortia era negra nit.

 

Caracteristiques:

  • Data: 26-09-2010
  • Telescopi: celestron nextar 5
  • Camara: ccd next image
  • Vídeo apilat amb registax