Júpiter – Iuppiter

En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí) és el Déu suprem del cel, cap del panteó i Déu del llamp.

L’element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l’àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.

Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’inframón.

Pel que fa al Planeta es el més gran des sistema solar li va faltar una mica de massa per convertir-se en un Sol, de ser aixi ara el nostre sistema solar tindria dos sols.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra)

És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l’hemisferi sud.