Nebulosa del Cap de cavall

Cavalca indiferent al pas del temps, anys llum enllà. És una nebulosa remota, ignorant de la seva bellesa, indiferent a la nostra admiració. No sap que, per a nosaltres, avui, és una nit especial. No sap que, a nosaltres, ens apareix com un cavall quan en aquesta nit de cap d’any alcem la vista al cel de la nit estelada. I, tanmateix, ella continua cavalcant.

Nebulosa trompa d’elefant

Nebulosa de la trompa d'elefant - IC1396

Nebulosa de la trompa d’elefant – IC1396

No sé si serà la solitud entre els milions d’estels, la imaginació desbordada d’alguns astrònoms, la foscor el fred de l’hivern que et deixa garratibat, l’absenta o el subconscient que li encanta trobar formes on no n’hi han però la veritat és que aquesta nebulosa sembli una trompa d’elefant o no és espectacular

Satèl·lit artificial vs natural

La imatge mostra els dos satèl·lits més importants de la Terra: un de natural, la Lluna, i un d’artificial la ISS (Estació Espacial Internacional).

La Lluna es va formar fa aproximadament 4.500 milions d’anys a partir del material expulsat en col·lisionar un protoplaneta anomenat Tea amb la Terra, aleshores una bola de material incandescent.

Pel que fa a la ISS, l’artefacte que gira al voltant de la Terra es va construir del 1998 al 2011. El seu muntatge en òrbita va ser un procés llarg,  ja que el llançament de les 400 tones de material va requerir una quarantena de vols de la llançadora espacial americana i alguns més de les russes que van ser interromputs dues vegades per fallades tècniques. El novembre de 1998 el llançament del mòdul rus Zarya inaugura el muntatge de l’estació.

De moment, sembla que allò artificial no eclipsa ni de bon tros el que és natural.

Sobrevolant l’Unicorn

IC2177 – nebulosa de la gavina

La nebulosa de la gavina situada al límit de les constel·lacions de l’Unicorn i el Ca Major recorda la figura d’un ocell.

Aquesta nebulosa és un gegantí núvol compost principalment d’hidrogen, d ‘aquí el seu color vermellós. És un exemple del que els astrònoms anomenen regió HII (una immensa àrea còsmica plena d’hidrogen). A l’ interior d’aquests núvols es formen estrelles noves i calentes,  amb una radiació ultraviolada tan intensa que el gas del seu voltant brilla molt i molt.

La Bruixa del cel

Hi ha la bruixa del Est , la de l’Oest, la Malèfica, la Sabrina, la Calypso, les bruixes d’Eastwick, l’Hermione i, fins i tot, tenim la bruixa avorrida, però la bruixa més espectacular de totes és, sens dubte, la Bruixa que ens sobrevola cada dia prop de la constel·lació d’Orió.

És visible gràcies a la lluminositat l’estrella Rigel, una supergegant blanca-blavosa que brilla fins a 85.000 vegades més que el nostre Sol. Sense ella, el cap de la bruixa (la nebulosa IC-2118) fora completament invisible.

La nebulosa de la bruixa és segurament el que queda d’una supernova, un núvol de gas, vaja. Es troba a la constel·lació d’Eridà, molt a prop d’Orió, a uns 1.000 anys llum de la Terra. La naturalesa de les seves partícules de pols fa que reflecteixi la llum blava més que no pas la vermella.

Els Déus s’han enfadat

Puc imaginar-me els nostres avantpassats un dia com avui, la lluna va desapareixent de mica en mica fins a tornar-se vermella.

Si ara encara en el segle XXI a tots els diaris surt l’horòscop que no te cap mena de rigor científic i en el quiosc es més fàcil trobar una revista de tarot o pseudociencia adivinatoria que una de astronomia, que deurien pensar els homes i dones de fa 2000 anys al veure la lluna enrogir com si tingues un atac de colera “els Déus s’han enfadat”