No es pot explicar

L’ocultació progressiva del Sol, només observable amb la protecció adequada; la temperatura ambient que baixa, moments abans que la Lluna el tapi completament; el dia que perd brillantor i enrareix els colors; l’esclat previ a l’ocultació total i la corona; el no-dia-no-nit que s’escampa miris on miris; la Lluna que continua el seu trajecte i altre cop la fulgència de les perles de Bailly; i el satèl·lit que s’enretira mica en mica perquè tot torni a la normalitat… Uff, és difícil d’explicar un eclipsi. És que no es pot. S’ha de veure. S’ha de viure.

Eclipsi total de sol
21 d’agost de 2017
Parc Bledsoe Creek (Tennessee, EUA) 

Fotografia: Marià Solé Torné

Anuncis

I la Lluna ha eclipsat el Sol

L’expectativa era alta. Gent del país i de fora; famílies amb canalla, parelles joves i grups de jubilats; aficionats de totes les edats carregant tecnologia, alguna prou sofisticada. Avui, a l’entrada del park de Bledsoe Creek, a Tennesse, hi havia cua de cotxes de bon matí.

Un cop a dins, els preparatius han fet curt el matí. Trobar un bon lloc on esperar, a recer de la soleiada, i a prop, a poder ser, d’un altre que permetés una bona observació del cel, sense noses. Desplegar les cadires, penjar l’hamaca, estirar la manta al terra, preparar el pícnic. Muntar el telescopi, la càmera de fotos i el trípode, el drone.

Cap a migdia apareixien les primeres ulleres per mirar el sol a la cara i la Lluna ha començat a eclipsar-lo. Les càmeres de fotos han entrat en acció. Tothom mirava enlaire, però molts de seguida se n’han cansat. Una parella s’ha estirat a l’hamaca, una colla d’avis han obert unes cerveses, uns nens s’han posat a empaitar-se mentre la mare els preparava l’entrepà. A la ràdio, informaven que, a Oregon, l’ eclipsi ja havia fet el ple i que havia estat fantàstic. Només uns pocs, pacients, concentrats, continuaven fent una fotografia cada cinc minuts per conservar la seqüència completa.

Mica en mica la llum s’ha anat enrarint. Feia menys calor. Al terra, les fulles dels arbres dibuixaven ombres de mitges llunes. S’acostava l’hora. Ha corregut la notícia. Tothom s’ha aixecat, alerta, amb la vista al cel. Un moment de silenci. Eclipsi total. Cridòria general.

L’ambient s’ha tenyit de gris. El dia ha perdut la seva claror brillant, tot semblava cobert d’una mena de tel translúcid. Durant un parell de minuts, una corona de llum ha envoltat l’ombra de la Lluna davant del Sol.

I ha passat i tot ha tornat al seu lloc: la parella a gronxar-se a l’hamaca, els avis a la seva cervesa, la canalla als seus jocs, la senyora al seu entrepà. Uns i altres no han tardat a començar a recollir i a desfilar, un cotxe rere l’altre. Una hora més tard, sota el sol de justícia d’agost, només quedaven els de les càmeres i els telescopis, apurant fins l’últim segon de l’eclipsi total de sol.

Un esdeveniment molt especial al cel. Un espectacle per a tota mena de públic a la Terra.

OMG, una taca!

2016-04-10-13-33-45d_resize

A principis del segle XVII, astrònoms com Fabricus o Galileu van descobrir l ‘existència d’unes taques fosques a la superfície solar o fotosfera.

Aquestes taques són regions més fredes que les zones del seu voltant, entre 1000 i 2000 graus centígrads per sota. Aquest és el motiu pel qual  es veuen més fosques: simplement pel contrast.

Les taques estan relacionades amb pertorbacions del camp magnètic del sol. Resulta que el sol no gira sobre ell mateix de manera compacta sinó que, com que es gasós, la velocitat de rotació depen de la seva latitud, que és la màxima al equador i la mínima als pols.

 

 

 

 

Una espera amb recompensa

2016-03-11-19-22-43a

Normalment, arribo tard a casa, carrego la furgoneta amb presses, surto volant cap al lloc d’observació, descarrego i munto tot l’aparellatge. I, quan aixeco la vista cap al cel, ja és fosc. Tot a punt per mirar estels, per fotografiar nebuloses, per identificar planetes o galàxies.

L’altre dia, però, vaig anar amb temps, sense presses i, en aquesta tranquil·litat, mentre esperava que es fes negra nit, el cel em va regalar una posta de sol sota la mirada d’una tímida lluna, un espectacle fugaç només a l’abast dels que són en el lloc oportú en el moment oportú. I és que el luxe no és el temps, el luxe és no tenir pressa.

Kepler, l’astròleg convertit a l’astronomia

lluna startoolsmodifa

Tipus: Cràter
Període de formació:1.1 mils de milions d’anys
Mida:Ample: 31.0 x  31.0 km /Altura: 2750.0 mts
Origen del nom: Johannes Kepler, astrònom alemany nascut a Weil der Stadt el 1571 i mort a Ratisbona el 1630


Johannes Kepler  va formular les tres lleis que porten el seu nom sobre el moviment dels planetes del Sistema Solar, a partir de les observacions astronòmiques de  Tycho Brahe.

Primera llei de Kepler o la llei de les el·lipses: Els planetes tenen òrbites el·líptiques i el Sol és en un dels seus focus.

Segona llei de Kepler o la llei de la igualtat de les àrees: Els planetes no es mouen uniformement, sinó que el radi vector que uneix el centre del planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. Així doncs, els planetes viatgen a menys velocitat quan són més lluny del Sol i s’acceleren quan són a prop.

Tercera llei de Kepler sobre el moviment planetari: El quadrat dels períodes dels planetes és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol.

Kepler va ser l’últim astròleg i es va convertir en el primer astrònom en rebutjar la fe i les creences i utilitzar només l’observació i l’estudi científic per explicar el fenòmens astronòmics.

En aquest vídeo, Carl Sagan explica de manera molt didàctica i visual les Tres Lleis de Kepler: