Júpiter – Iuppiter

En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí) és el Déu suprem del cel, cap del panteó i Déu del llamp.

L’element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l’àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.

Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’inframón.

Pel que fa al Planeta es el més gran des sistema solar li va faltar una mica de massa per convertir-se en un Sol, de ser aixi ara el nostre sistema solar tindria dos sols.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra)

És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l’hemisferi sud.

Anuncis

D’on surten els homenets verds?

 

2016-06-19-16-07-21aE

l 1877, mentre estudiava la superfície de Mart, Giovanni Virginio va observar unes línies rectes que va anomenar en la seva llengua materna “canale”. La traducció al català evidentment és canal, però en anglès la traducció es “channel”, una paraula que pot significar tant una via per on passa l’aigua com també una construcció artificial. Els mitjans de comunicació de l’època van fer pseudoperiodisme alarmista amb el segon significat i van començar a imaginar marcians al planeta vermell construint com desesperats enormes obres d’enginyeria. A l’hora de posar-los cara, els van pintar de color verd. Més tard, hi ha qui els ha dibuixat amb trompetes per orelles i embuts per nas. Que inspiradora que arriba a ser l’astronomia!

Plutó, el ressorgir del planeta menystingut

pluto nasa

Plutó va ser descobert el 1930 per un astrònom dels Estats Units. Es troba, de mitjana, a 5.800.000.000 quilòmetres de distància del sol, del qual es troba a una distància 40 vegades superior a la que  hi ha entre la nostra estrella i la Terra. El seu viatge al voltant del sol triga 248 anys terrestres.

Era conegut com el planeta més petit del sistema solar i el novè del nostre sistema solar, però, l’any 2006, la Unió Astronòmica Internacional va decidir que treure-li la consideració de planeta. ja que no complia totes les condicions. En el nostre sistema solar, es considera un planeta un astre que:

  1. Orbita al voltant del sol.
  2. Té suficient massa perquè la seva pròpia gravetat li doni forma esfèrica o gairebé.
  3. És el cos gravitatòriament preponderant a la zona de l’espai en què orbita, de manera que ha deixat el seu entorn net d’altres cossos menors (és a dir que no forma part d’un eixam de cossos celestes).

Tenint en compte això últim, Plutó ja no es pot considerar un planeta ja que pertany a un conjunt de cossos similars: els objectes del cinturo de Kuiper.

 

Una tassa amb nanses ? No,Saturn !!!

2015-06-28-12-28-40a

Tots coneixem Saturn com el planeta dels anells, sembla obvi no? Però fa 400 anys no ho era. Tot i que els científics de l’època veien els anells amb els seus telescopis primitius es negaven a creure el que veien. Uns anells? Era impossible!!! Aleshores, encara no es coneixia la gravetat, per tant no podien ser anells. Com caram s’haurien aguantat? Així doncs, dibuixaven Saturn amb formes estranyes semblants a una tassa com ara 3 planetes: un de gran i dos de petits…

Dibujos de Saturno en lq primera mitad del siglo XVII Galileo, Riccioli ,Fontana y Hevelius

 

Dibuix de Saturn realitzat pels primers observadors del planeta, el 1610.

Suspès en trigonometria

DSC00040_resize2

Fa molt temps que vull fer una foto amb la Lluna al mig de l’enforcadura del Pedraforca. Just el dia abans de la revetlla de Sant Joan, com si fos una premonició, vaig trobar un software que dibuixava sobre un mapa la línea visual per on es ponia el nostre satèl·lit. Això facilitava les coses!!! Vaig aplicar els càlculs… i, oh, sorpresa: durant la nit de Sant Joan, per la revetlla, la Lluna s’amagava just per aquell indret. Vaig proposar als de casa de passar la revetlla als peus de Pedraforca i em van mirar amb cara rara, molt rara, però van  contestar: ‘Aaaah, farem una cosa diferent’ (jo crec que volien dir friki).

Però hi va haver un petit error en els càlculs i la lluna es pondre per la falda de la muntanya. Sort que Venus i Júpiter es van passejar per sobre l’enforcadura per oferir-nos aquesta foto… i una revetlla “DIFERENT”.