Aprofiteu ara que es fa fosc mes d’hora.

La Gran Nebulosa d’Orió és la més brillant i visible des de la Terra. Ara que es fa fosc aviat, és una bona època per observar-la. Us ho recomano. Orió es pot veure a ull nu en un cel fosc sense contaminació lumínica. A ciutat, es pot veure amb l’ajuda d’uns prismàtics o d’un petit…

Andròmeda com a premi de consolació

Això de l’astronomia, com totes les aficions té moments molt guais i moments de decepció. Hi ha dies en què l’alineació de la muntura no funciona, el seguiment dels estels és horrible, el soroll de fons del xip desmesurat…. i t’emprenyes i llençaries els trastos i a prendre tot pel sac per dedicar-te a donar…

El meu Catàleg Messier

 Catàleg Messier, una col·lecció de 110 objectes del cel profund El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics elaborada per l’astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774. Messier es dedicava a la recerca de cometes i la presència d’objectes difusos fixos en el cel dificultava aquesta tasca. Per aquest motiu, va decidir recopilar…

Les Plèiades, un cúmul d’estels

Les plèiades són un cúmul obert situat relativament a prop en termes astronòmics, a 440 anys llum de la Terra. Segons la mitologia grega, se les coneixia com les 7 germanes, filles d’una reina de les Amazones, que organitzaven festes nocturnes i cors de danses. Segons una variant de la llegenda, van ser assetjades pel caçador…

Andròmeda M-31

Galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l’objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d’anys llum. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, laVia Làctia i la Galàxia del…

M-8 Nebulosa de la Llacuna

La majestuosa nebulosa de la Llacuna està plena de gas calent i alberga moltes estrelles joves. La nebulosa de la Llacuna fa uns 100 anys llum de diàmetre i és  troba a uns 5.000 anys llum de nosaltres, en direcció al centre de la nostra galàxia.  

M-103, el cúmul que acompanya Cassiopea

Messier 103 ( M-103) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós de estrelles que pot contenir alguns milers d’objectes formats gairebé simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que encara estan lligats per la gravetat. Cassiopea  presumia de la seva bellesa i de…

Una planxa de surf i un mussol al cel de primavera

El cel de primavera ens ofereix la possibilitat d’observar la M-108 o galàxia planxa de surf i la M-97 o nebulosa del mussol. La primera és una galàxia espiral, descoberta el 19 de febrer de 1781. Es mostra de costat i presenta una forma fina i molt allargada origen del nom de galàxia planxa de surf. Està…

M-27 / Nebulosa Dumbbell

  La M-27 va ser la primera nebulosa descoberta  Charles Messier en 1764. Es troba a una distància de 1360 anys llum de nosaltres i en el seu interior hi ha una nana blanca de color blau molt calenta (85 000 k).  

Tenir un trosset de cel

Molts dels que aixequem la vista cap al cel, sigui simplement per  per identificar-hi planetes, nebuloses, galàxies o  altres objectes del cosmos, sigui per entendre com funciona, ens agrada conservar un trosset d’aquesta observació, un instant d’aquest temps de descoberta. Ens agrada fotografiar el cel. Sovint són fotos força imperfectes, amb problemes de llum, que apareix com a…

M-101 La galàxia del molinet

Aquesta galàxia és molt gran i queda clar perquè l’anomenen del molinet. Es pot observar amb uns prismàtics si les condicions de foscor del cel són excel·lents. És una galàxia enorme fa quasi el doble que la Via Làctia, el seu diàmetre fa  170 mil anys llum i es troba a 23 milions d’anys llum de…

M-104 La llum de 100 mil milions d’estels

    La M-104 és una galàxia espiral anomenada “galàxia del sombrero”  per la seva semblança amb un barret mexicà. Està situada a 28 milions d’anys llum de la Terra i el té un diàmetre d’entre 50.000 i 140.000 anys llum. El més destacat d’aquesta galàxia és aquesta franja característica de gas i pols on s’hi…