Una espera amb recompensa

2016-03-11-19-22-43a

Normalment, arribo tard a casa, carrego la furgoneta amb presses, surto volant cap al lloc d’observació, descarrego i munto tot l’aparellatge. I, quan aixeco la vista cap al cel, ja és fosc. Tot a punt per mirar estels, per fotografiar nebuloses, per identificar planetes o galàxies.

L’altre dia, però, vaig anar amb temps, sense presses i, en aquesta tranquil·litat, mentre esperava que es fes negra nit, el cel em va regalar una posta de sol sota la mirada d’una tímida lluna, un espectacle fugaç només a l’abast dels que són en el lloc oportú en el moment oportú. I és que el luxe no és el temps, el luxe és no tenir pressa.

La primera fotografia de la Lluna és del 1839

luna.louis daguerre 2-1-1839

 Ara fa 177 anys, Louis Daguerre va fer la primera fotografia a la Lluna.

Va ser l’inventor del daguerreotip, el primer enginy fotogràfic consistent en una placa de coure, coberta amb una solució de plata que era exposada a la llum durant uns trenta minuts. La imatge es revelava amb vapors de mercuri.


2015-08-28-22-05-33Avui, pràcticament qualsevol de nosaltres amb una càmera de fotos no especialment sofisticada pot obtenir una bona fotografia de la Lluna,  fins i tot molt bona, infinitament millor que aquella primera d’en Daguerre.

Ara ens meravellem de les fotos del Hubble, però d’aquí 200 anys, pensaran…Uff,  pobres, quanta ferralla còsmica per una foto tan dolenta!

La primera “Superlluna” vermella des del 1982

IMG_0044b

Aquesta nit, la Lluna ens ha ofert un doble fenomen: un eclipsi total acompanyat d’una ‘superlluna’. Com sabeu, l’eclipsi es produeix quan la Terra se situa entre la Lluna i el Sol. Per altra banda, la superlluna es dóna quan tenim el nostre satèl·lit en la posició més propera possible a l’òrbita del planeta.

Avui, doncs, la Lluna ha deixat de lluir durant uns minuts al mateix temps que ens mostrava un diàmetre aparent un 14% més gros. Hem viscut una nit excepcional en molts aspectes, també al cel: una combinació de “superlluna” i eclipsi total de lluna no es tornarà a produir fins al 2033. La darrera vegada va ser el 1982.

Eclipsi total de lluna el 27 de setembre a la nit.

2014-12-05-21-56-34_2a

La nit del 27 al 28 de setembre lluïrà la lluna plena, però no una lluna plena normal. Si núvols no ho impedeixen, podrem observar un eclipsi total de lluna.

L’ombra de la Terra començarà a tapar poc a poc el nostre estimat satèl·lit. Això serà a les 3:07 de la matinada, de mica en mica es produirà l’eclipsi total a les 4:47 hora local. Em aquest instant i durant un bona estona, ben al contrari que els eclipsis de sol, la lluna estarà tapada per la nostra ombra.

Però el veritable encant d’un eclipsi total de lluna és que, en lloc de veure la lluna com a la fotografia,  que es com es veu normalment, en el moment que es produeix l’eclipsi total es torna de color vermellós a causa de l’atmosfera de la Terra que refracta la llum del sol que li segueix arribant i la fa incidir sobre el seu satèl·lit.

Kepler, l’astròleg convertit a l’astronomia

lluna startoolsmodifa

Tipus: Cràter
Període de formació:1.1 mils de milions d’anys
Mida:Ample: 31.0 x  31.0 km /Altura: 2750.0 mts
Origen del nom: Johannes Kepler, astrònom alemany nascut a Weil der Stadt el 1571 i mort a Ratisbona el 1630


Johannes Kepler  va formular les tres lleis que porten el seu nom sobre el moviment dels planetes del Sistema Solar, a partir de les observacions astronòmiques de  Tycho Brahe.

Primera llei de Kepler o la llei de les el·lipses: Els planetes tenen òrbites el·líptiques i el Sol és en un dels seus focus.

Segona llei de Kepler o la llei de la igualtat de les àrees: Els planetes no es mouen uniformement, sinó que el radi vector que uneix el centre del planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. Així doncs, els planetes viatgen a menys velocitat quan són més lluny del Sol i s’acceleren quan són a prop.

Tercera llei de Kepler sobre el moviment planetari: El quadrat dels períodes dels planetes és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol.

Kepler va ser l’últim astròleg i es va convertir en el primer astrònom en rebutjar la fe i les creences i utilitzar només l’observació i l’estudi científic per explicar el fenòmens astronòmics.

En aquest vídeo, Carl Sagan explica de manera molt didàctica i visual les Tres Lleis de Kepler: