M-33 i la seqüència de Fibonacci

La Galaxia M33 encaixa perfectament amb la successió de Fibonacci

La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors. Aquesta successió fou descrita per primera vegada per Leonardo de Pisa Fibonacci i cadascun dels seus termes rep el nom de nombre de Fibonacci.

Els vint primers termes d’aquesta successió són:

n 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
F(n) 1 1 2 3 5 8 13 21 34 55 89 144 233 377 610 987 1597 2584 4181 6765


Nebulosa de Llacuna

La nebulosa de la llacuna es troba a uns 4.100 anys llum de la Terra. Te unes dimensions de uns 90′ per 40′ d’arc al cel, que correspon a unes dimensions reals de 110 per 50 anys llum.

La nebulosa va ser descoberta per Guillaume Le Gentil el 1747 i va entrar a formar part del catàleg Messier el 1764. El 1890 Agnes Clerk li va donar el nom de nebulosa de la llacuna.

Nebulosa Iris

Nebulosa Iris del catàleg Cadwell (C4): anomenada així per la seva semblança amb la flor lilosa del mateix nom.

El color blau cridaner de la nebulosa Iris és fruit de la llum procedent de la brillant estrella SAO 19158. No és només que l’ estrella sigui molt blava sinó que la seva llum blava és reflectida per la pols i els gasos, el mateix efecte que provoca el el el cel blau de la Terra

La nebulosa Iris és a uns 1.300 anys llum de distància i espot veure amb un telescopi petit a la constel·lació de Cepheus.

Nebulosa Cap de Cavall

IC 434
I

IC-434 Nebulosa del Cap de cavall és una nebulosa fosca de la constel·lació d’Orió.
La nebulosa està situada just sota Alnitak, l’estrella més a l’esquerra del cinturó d’Orió, i forma part del gran complex d’Orió. Es troba aproximadament a 1.500 anys llum de la Terra. És una de les nebuloses més identificables per la forma que pren el núvol de pols fosca i gas, de cap de cavall i d’aquí el seu nom.

El vermell brillant s’origina predominantment pel gas d’hidrogen que hi ha darrere la nebulosa, ionitzat per l’estel proper Sigma Orionis.

La part fosca del Cap de cavall està formada principalment per pols espessa, encara que la part més baixa del coll del Cap de cavall projecta una ombra cap a l’esquerra. Corrents de gas sortint de la nebulosa es canalitzen per un fort camp magnètic. Els punts brillants a la base de la nebulosa Cap de cavall són estrelles joves en el procés de formació

Nebulosa d’Orió

No és brillant però és misteriosa; no té forma definida però és suggerent; no és un estel sinó les restes del que un dia va ser-ho. No és visible a ull nu però, per això mateix, és un plaer fer-la emergir del no-res sobreposant un munt d’imatges que contenen, cada una, rastres mínims de la llum que emet. És la nebulosa d’Orió.

Qui es fa càrrec d’il·luminar la Terra?

Quan la Terra estava submergida dins les tenebres, els Deus es van reunir per decidir qui s’havia de fer càrrec d’il.luminar-la.
“Seré jo” va afirmar en Tecciztecatl, que era ric presumptuós i arrogant i que, com la resta de l’elit dels Asteques, volia ser Deu.
Però els Deus van decidir buscar-li un adversari per a aquest encàrrec. Van triar el pobre Nanahuatzin, que era feble i poca cosa però que mostrava una actitud positiva davant dels reptes.
Els Deus van encendre un foc diví i els dos herois es van retirar cadascun al capdamunt d’una piràmide per aportar les ofrenes als Deus. Les de Tecciztecatl eren refinades i sumptuoses, mentre que les de Nanahuatzin eren modestes i quasi ridícules.
Llavors els deus van formar dues files que conduïen cap al braser diví. Cada candidat havia de córrer i llançar-se a les flames. Estava previst que Tecciztecatl s’hi tirés primer, però en l’últim moment va agafar por i va recular. El pobre Nanahuatzin se’n va sortir al primer intent. Tecciztecatl finalment també s’hi va tirar.
Hi va haver un llarg silenci entre els Deus…. Nanahuatzin era el Sol i Tecciztecatl era la Lluna. Els dos astres brillaven amb la mateixa intensitat i il·luminaven la Terra.
Però els deus van trobar injust que els dos astres brillessin igual tenint en compte la covardia de Tecciztecatl. A continuació un dels deus va agafar una llebre i la va llançar a la cara de Tecciztecatl; els dimonis li van tirar uns parracs, tapada d’aquesta manera la llum de la lluna es va apagar en comparació del Sol.

Extret de llibre “L’ altra cara de la Lluna” de Fatoumata Kebe d’Angle editorial

…Parlant de Bombolles

Aquesta imatge és la Nebulosa de la Bombolla o NGC 7635. Està situada a uns 7.000 anys llum de distància de nosaltres a la constel·lació de Cassiopea.

La seva forma és deguda a una estrella molt jove, massiva i molt calenta que empeny amb la seva radiació les restes de gas que té al seu voltant.

L’ estel que resideix al seu centre és 45 vegades el nostre Sol. El núvol que l’envolta fa uns 7 anys llum de diàmetre. Per a fer-vos una idea, això és gairebé el doble de la distància del Sol a l’estrella més propera, Alpha Centauri que la tenim a 4,2 anys llum.

Nebulosa Omega

M17 Nebulosa del cigne

La Nebulosa omega es troba a una distància d’entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d’uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d’uns 40 anys llum de diàmetre.