Andròmeda com a premi de consolació

Això de l’astronomia, com totes les aficions té moments molt guais i moments de decepció.

Hi ha dies en què l’alineació de la muntura no funciona, el seguiment dels estels és horrible, el soroll de fons del xip desmesurat…. i t’emprenyes i llençaries els trastos i a prendre tot pel sac per dedicar-te a donar de menjar als coloms.

Però llavors fas una pausa i penses “si avui no funciona res, almenys intentem fotografiar un objecte senzillet”, per allò de no tornar a casa amb la sensació de haver perdut tota la nit. I vet aquí el resultat: la majestuosa galàxia de Andròmeda.

Anuncis

Sort que alguns tenen un país normal

Ahir va tornar a ser un dia dur, ple de tensions, d’impotència, de ràbia… L’única cosa que ens queda per no acabar trastocats es l’humor i les petites aficions de cadascú.

ÀNIMS !!!

Per sort a Austràlia no van fer vaga ja que sembla que tenen un país normal. La programació del telescopi remot va funcionar a la perfecció, aquesta és la imatge.

NGC 6334 coneguda com a Nebulosa Pota de Gat

 

No es pot explicar

L’ocultació progressiva del Sol, només observable amb la protecció adequada; la temperatura ambient que baixa, moments abans que la Lluna el tapi completament; el dia que perd brillantor i enrareix els colors; l’esclat previ a l’ocultació total i la corona; el no-dia-no-nit que s’escampa miris on miris; la Lluna que continua el seu trajecte i altre cop la fulgència de les perles de Bailly; i el satèl·lit que s’enretira mica en mica perquè tot torni a la normalitat… Uff, és difícil d’explicar un eclipsi. És que no es pot. S’ha de veure. S’ha de viure.

Eclipsi total de sol
21 d’agost de 2017
Parc Bledsoe Creek (Tennessee, EUA) 

Fotografia: Marià Solé Torné

I la Lluna ha eclipsat el Sol

L’expectativa era alta. Gent del país i de fora; famílies amb canalla, parelles joves i grups de jubilats; aficionats de totes les edats carregant tecnologia, alguna prou sofisticada. Avui, a l’entrada del park de Bledsoe Creek, a Tennesse, hi havia cua de cotxes de bon matí.

Un cop a dins, els preparatius han fet curt el matí. Trobar un bon lloc on esperar, a recer de la soleiada, i a prop, a poder ser, d’un altre que permetés una bona observació del cel, sense noses. Desplegar les cadires, penjar l’hamaca, estirar la manta al terra, preparar el pícnic. Muntar el telescopi, la càmera de fotos i el trípode, el drone.

Cap a migdia apareixien les primeres ulleres per mirar el sol a la cara i la Lluna ha començat a eclipsar-lo. Les càmeres de fotos han entrat en acció. Tothom mirava enlaire, però molts de seguida se n’han cansat. Una parella s’ha estirat a l’hamaca, una colla d’avis han obert unes cerveses, uns nens s’han posat a empaitar-se mentre la mare els preparava l’entrepà. A la ràdio, informaven que, a Oregon, l’ eclipsi ja havia fet el ple i que havia estat fantàstic. Només uns pocs, pacients, concentrats, continuaven fent una fotografia cada cinc minuts per conservar la seqüència completa.

Mica en mica la llum s’ha anat enrarint. Feia menys calor. Al terra, les fulles dels arbres dibuixaven ombres de mitges llunes. S’acostava l’hora. Ha corregut la notícia. Tothom s’ha aixecat, alerta, amb la vista al cel. Un moment de silenci. Eclipsi total. Cridòria general.

L’ambient s’ha tenyit de gris. El dia ha perdut la seva claror brillant, tot semblava cobert d’una mena de tel translúcid. Durant un parell de minuts, una corona de llum ha envoltat l’ombra de la Lluna davant del Sol.

I ha passat i tot ha tornat al seu lloc: la parella a gronxar-se a l’hamaca, els avis a la seva cervesa, la canalla als seus jocs, la senyora al seu entrepà. Uns i altres no han tardat a començar a recollir i a desfilar, un cotxe rere l’altre. Una hora més tard, sota el sol de justícia d’agost, només quedaven els de les càmeres i els telescopis, apurant fins l’últim segon de l’eclipsi total de sol.

Un esdeveniment molt especial al cel. Un espectacle per a tota mena de públic a la Terra.

Nebulosa Nord-Amèrica

Nebulosa anomenada Nord-Amèrica per la seva evident semblança a aquest continent.

Es una nebulosa d’emissió. Es creu que l’estel encarregat d’il·luminar-la és Deneb, situat a la part superior de la imatge.

Es troba a uns 1600 anys llum de nosaltres i té uns 45 anys llum de diàmetre.

Creus en fantasmes?

Era el 1802. William Herschel passejava per una platja anglesa amb el seu fill, contemplant el cel estrellat, quan el petit John li va preguntar:  pare, creus en fantasmes ?

Ell li va respondre: “És clar que si, però no en els fantasmes que t’imagines sinó en un altre tipus de fantasmes. Mira al cel, n’ esta ple. Cadascun d’aquests estels  pot ser-ne un. La llum de les estrelles viatja molt ràpid però no instantàniament i necessita molt temps perquè  arribi fins a nosaltres. De fet, la d’algunes tardarà anys, la d’altres segles i encara la d’altres, milions d’anys. En alguns casos, quan ens arribi la seva llum ja no existiran. En rebrem només la imatge com si fossin autèntics fantasmes.

William Herschel va ser la primera persona que va entendre que el telescopi era, de fet, una màquina del temps.

 

Una Supernova “supernova”

 

Una supernova és el resultat de la mort o l’explosió d’una estrella. La massa d’un d’aquests cossos sol ser, almenys, vuit vegades més gran que la del Sol.

Tot comença quan una d’aquestes estrelles esgota el seu combustible nuclear i no té prou energia per suportar la seva massa. Aleshores, els seus nuclis exploten cap a l’interior i formen una estrella de neutrons tot i que, si hi ha prou massa, pot esdevenir un forat negre. Durant el procés expulsa les seves capes externes a una velocitat de milers de quilòmetres per segon. El gas que es produeix aglutina en certa manera les restes de la supernova i forma nebuloses observables.

La supernova 1987a va ser la primera que es va poder observar en 400 anys i va aparèixer al començament de 1987 a la “Nube Mayor de Magallanes“. L’explosió va ocórrer, en realitat, fa 165.000 anys, el temps que va necessitar la llum per viatjar fins a nosaltres.

Fa pocs dies ha aparegut una nova Supernova a la galàxia NGC 6946, entre les constel·lacions del Cigne i Cefeu. És, doncs, una supernova “supernova”, que va explotar, en realitat, fa 16 milions d’anys.


Dades sobre la supernova 2017eaw

Position: RA 20h34m44s.238, DEC +60°11’36”.00
Location: 61″.0 west, 143″.0 north of the center of NGC 6946
Discovery: 2017/05/14.238 by Patrick Wiggins
Brightness: At maximum: 12.6 mag
Type of SN: IIP