Nebulosa Nord-Amèrica

Nebulosa anomenada Nord-Amèrica per la seva evident semblança a aquest continent.

Es una nebulosa d’emissió. Es creu que l’estel encarregat d’il·luminar-la és Deneb, situat a la part superior de la imatge.

Es troba a uns 1600 anys llum de nosaltres i té uns 45 anys llum de diàmetre.

Creus en fantasmes?

Era el 1802. William Herschel passejava per una platja anglesa amb el seu fill, contemplant el cel estrellat, quan el petit John li va preguntar:  pare, creus en fantasmes ?

Ell li va respondre: “És clar que si, però no en els fantasmes que t’imagines sinó en un altre tipus de fantasmes. Mira al cel, n’ esta ple. Cadascun d’aquests estels  pot ser-ne un. La llum de les estrelles viatja molt ràpid però no instantàniament i necessita molt temps perquè  arribi fins a nosaltres. De fet, la d’algunes tardarà anys, la d’altres segles i encara la d’altres, milions d’anys. En alguns casos, quan ens arribi la seva llum ja no existiran. En rebrem només la imatge com si fossin autèntics fantasmes.

William Herschel va ser la primera persona que va entendre que el telescopi era, de fet, una màquina del temps.

 

Una Supernova “supernova”

 

Una supernova és el resultat de la mort o l’explosió d’una estrella. La massa d’un d’aquests cossos sol ser, almenys, vuit vegades més gran que la del Sol.

Tot comença quan una d’aquestes estrelles esgota el seu combustible nuclear i no té prou energia per suportar la seva massa. Aleshores, els seus nuclis exploten cap a l’interior i formen una estrella de neutrons tot i que, si hi ha prou massa, pot esdevenir un forat negre. Durant el procés expulsa les seves capes externes a una velocitat de milers de quilòmetres per segon. El gas que es produeix aglutina en certa manera les restes de la supernova i forma nebuloses observables.

La supernova 1987a va ser la primera que es va poder observar en 400 anys i va aparèixer al començament de 1987 a la “Nube Mayor de Magallanes“. L’explosió va ocórrer, en realitat, fa 165.000 anys, el temps que va necessitar la llum per viatjar fins a nosaltres.

Fa pocs dies ha aparegut una nova Supernova a la galàxia NGC 6946, entre les constel·lacions del Cigne i Cefeu. És, doncs, una supernova “supernova”, que va explotar, en realitat, fa 16 milions d’anys.


Dades sobre la supernova 2017eaw

Position: RA 20h34m44s.238, DEC +60°11’36”.00
Location: 61″.0 west, 143″.0 north of the center of NGC 6946
Discovery: 2017/05/14.238 by Patrick Wiggins
Brightness: At maximum: 12.6 mag
Type of SN: IIP

Nebulosa Centauri

La Nebulosa Centauri forma part del catàleg Caldwell. Amb el nom C-100, es tracta d’un objecte de cel profund que es troba a uns 5.900 anys llum situat a la constel·lació del Centauri.

És un exemple de fotografia remota d’un objecte només visible des de l’hemisferi sud que he pogut fer gràcies a les possibilitats que ofereix Internet per a la pràctica de l’astrofotografia. En aquest cas, es tracta d’una imatge captada des del meu ordinador connectat a un telescopi situat a Austràlia.

Qui ha fet la foto ?

L’astronomia moderna en te poc d’aquells científics que es passaven hores i hores davant del telescopi, llargues nits d’hivern on el cel es millor.

L’astronomia d’ara dona uns resultats, unes imatges, unes dades… Millors molt millors, però em sembla que potser li falta una mica d’encant.

L’altre dia vaig comprar “temps” amb telescopi de Mèxic, un telescopi robotitzat, programes l’objecte que vols fotografiar, l’ hi programes la quantitat d’imatges durada, sensibilitat…. i te’n vas a dormir.

L’endemà al mati tens un mail amb un enllaç. Et descarregues les imatges, les processes i retoques com sempre has fet i obtens unes fotografies com mai t’havies imaginat, genials,amb un detall i una qualitat que no t’ho pots ni creure. Però li ha faltat una mica de romanticisme i m’he quedat amb la sensació de no tenir clar si soc l’autor de la fotografia.

El meu Catàleg Messier

 Catàleg Messier, una col·lecció de 110 objectes del cel profund

Publicación9 comprimida impre alta calidadEl Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics elaborada per l’astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774.

Messier es dedicava a la recerca de cometes i la presència d’objectes difusos fixos en el cel dificultava aquesta tasca. Per aquest motiu, va decidir recopilar en una llista les posicions d’aquests objectes per evitar confondre’ls amb possibles cometes.

Els diferents objectes es coneixen pel seu número en el catàleg com per exemple M1 Nebulosa del Cranc, M31 Galàxia d’Andròmeda o M42 Nebulosa d’Orió. El catàleg esta format per objectes de molt diferent tipus com ara galàxies, nebuloses o cúmuls d’estrelles.

Aquest es el meu Catàleg Messier. Les imatges són el resultat de moltes nits de vetlla i fred sobretot fred des de 2013.

La llum dels estels

 

A partir de la llum que ens arriba dels estels podem conèixer la seva composició química.

A la imatge de dalt, veiem l’ espectrografia de Sírius, la llum que ens n’arriba descomposada.

A la gràfica de sota, podem veure com coincideixen exactament les absorcions de llum amb les línies de l’hidrogen.