La llum dels estels

 

A partir de la llum que ens arriba dels estels podem conèixer la seva composició química.

A la imatge de dalt, veiem l’ espectrografia de Sírius, la llum que ens n’arriba descomposada.

A la gràfica de sota, podem veure com coincideixen exactament les absorcions de llum amb les línies de l’hidrogen.

Júpiter – Iuppiter

En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí) és el Déu suprem del cel, cap del panteó i Déu del llamp.

L’element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l’àguila, que va esdevenir un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.

Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’inframón.

Pel que fa al Planeta es el més gran des sistema solar li va faltar una mica de massa per convertir-se en un Sol, de ser aixi ara el nostre sistema solar tindria dos sols.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra)

És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l’hemisferi sud.

Nebulosa a la constel·lació de Cassiopea

2016-12-30-20-58-10a

IC 59 i la IC 63 son dues nebuloses situades a la constel·lació de Cassiopea. Juntament amb l’ estel Gamma Cassiiopeiae formen aquest triangle tant espectacular, segurament la intensa radiació del estel es qui il·lumina el gas de les nebuloses, aquest estel concretament es unes 70.000 vegades mes brillant que el nostre sol.

Nebulosa de l’Helix

2016-10-29-22-11-46a

Nebulosa de l’Helix, es una nebulosa planetària, es troba a uns 680 anys llum i es una de les més properes a la terra.

Aquesta nebulosa és un exemple de nebulosa planetària formada per un estel similar al Sol en els últims estats de la seva vida. Els gasos expulsats per l’estel apareixen des de la nostra perspectiva com si veiéssim una hèlix, d’ on prové el seu nom. L’estel romanent és una nana blanca.

 

Les Plèiades, un cúmul d’estels

2016-12-07-23-58-14a

Les plèiades són un cúmul obert situat relativament a prop en termes astronòmics, a 440 anys llum de la Terra.

Segons la mitologia grega, se les coneixia com les 7 germanes, filles d’una reina de les Amazones, que organitzaven festes nocturnes i cors de danses.

Segons una variant de la llegenda, van ser assetjades pel caçador Orió, que les desitjava. Però elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d’estels de la constel·lació del Taure.

Nebulosa del Cap de Caball

 

ic434pixxxx_bpixx_2aacd7txt

La Nebulosa del Cap de cavall és una nebulosa fosca de la constel·lació d’Orió. La nebulosa està situada just sota Alnitak, l’estrella més a l’esquerra del cinturó d’Orió.

El color vermell brillant s’origina bàsicament pel gas d’hidrogen que hi ha darrere la nebulosa.

A dalt a l’ esquerra de la fotografia també podem veure la Nebulosa de la Flama.

Nebulosa Iris

pixinshightpro5acda_resize

Nebulosa Iris del catàleg Cadwell (C4): anomenada així per la seva semblança amb la flor lilosa del mateix nom.

El color blau cridaner de la nebulosa Iris és fruit de la llum procedent de la brillant estrella SAO 19158. No és només que l’ estrella sigui molt blava sinó que la seva llum blava és reflectida per la pols i els gasos, el mateix efecte que provoca el cel blau de la Terra.

La nebulosa Iris és a uns 1.300 anys llum de distància i es pot veure amb un telescopi petit a la constel·lació de Cepheus.